Imatge d’arxiu de la catedral de Palma de Mallorca / Wikimedia Commons

Un vailet de Palma de Mallorca no pot tirar-se pel tobogan del parc infantil del costat de casa seva, però pot compartir sorra de la platja amb milers de turistes alemanys que ja han començat a aterrar a l’illa. Aquesta és la lògica de la nova normalitat. També al Principat hi ha un bon tou d’exemples d’incongruències. El Garraf i l’Alt Penedès (i Cunit) seran els únics territoris que, sense cap motivació sanitària que ho justifiqui, hauran passat més de dues setmanes a la Fase 2. I tot gràcies a la unificació amb la regió sanitària de Barcelona, que anava a una velocitat inferior malgrat l’invent de la Fase 0,5 i l’escurçament dels terminis, en principi obligatoris, de 14 dies per fase.

I tot això, perquè? Per prioritats econòmiques (i poder polític) que passen per damunt de qualsevol criteri sanitari. Bars oberts abans que les escoles. I tant se val que els infants no siguin vectors de contagi massiu com es temia inicialment. I tant se val que ciutadans originaris d’altres comunitats autònomes faci mesos que no veuen els seus familiars i triguin més a fer-ho que turistes internacionals. Cal reactivar l’economia, diuen. Potser no n’han calculat prou bé el preu.

El cert és que som a les portes de l’estiu i les incerteses no paren de créixer. S’acosten, d’una tirada, el final del curs escolar, la caducitat de l’estat d’alarma, la revetlla de Sant Joan i l’inici de les vacances per a milers de persones. Com es gestionarà tot plegat? El que segur que veurem és com des del govern de l’Estat s’afanyaran a dir que en la Fase 3 ja és responsabilitat exclusiva de les comunitats autònomes i com aquestes tornaran la pilota al·legant que els manquen recursos per poder-ho gestionar eficientment. I per a la ciutadania no serà gens fàcil. Tindrem a nens i nenes ja fora del calendari lectiu escolar amb una oferta lúdica molt minsa, sumat a molts pares i mares a qui ja se’ls farà tornar presencialment a la feina, posant fi al teletreball. En molts casos tocarà abusar de la bona voluntat dels avis i àvies. Sanitàriament molt coherent, això d’exposar els més vulnerables.

No ens n’adonarem i estarem de ple en període de vacances d’estiu. Unes vacances ben estranyes, aquestes de la nova normalitat. Però, de casa estant, potser no seran tan diferents. Ja tenim alemanys a Mallorca. En quatre dies els turistes inundaran de nou la Rambla de Barcelona (per tranquil·litat dels establiments de la zona, que podran tornar a cobrar paelles precuinades i cervesa de barril a preu de mariscada). Els pisos turístics -legals i il·legals- s’ompliran de gent àvida de bon clima, oci i normes de convivència relaxades. I, de fons, la remor d’experts que fa setmanes que aventuren un rebrot de la pandèmia pels volts de la tardor.

Hem perdut la por a la Covid-19, però sembla que també li hem perdut el respecte. Es parla del rebrot com d’un fet futur consumat, inevitable, assumit. En lloc d’avançar amb cautela, es té pressa per aquesta nova normalitat, que cada cop s’assembla més a la vella normalitat però amb mascareta, gel hidroalcohòlic…. i parcs infantils precintats.

Roger Montoliu Sánchez, periodista