Imatge d’una zona de contenidors al barri del Poble Sec / Aleix Ramírez

Paraules o frases com sostenibilitat, consum responsable, bona gestió de residus, eficiència energètica o cura del medi ambient són molt habituals en període de campanya electoral, sigui a nivell local, autonòmic o estatal, que, lamentablement i ja no ens hi hauria d’estranyar, acaben sent només això, paraules. El marge de millora i creixement de la societat respectuosa amb el seu entorn natural és inversament proporcional al interès que això suscita als governs i a una part important de la població.

En els últims anys les estadístiques de reciclatge a Catalunya xifren la recollida selectiva municipal en el 38,5% , gairebé 10 punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 29,7%. Tot i això, les xifres són molt baixes i és evident que hi ha molta feina a fer per part dels ajuntaments i les veïnes i veïns de cada poble. La comarca del Garraf porta uns anys sent unes de les pitjor parades a les estadístiques pel que fa a reciclatge i, concretament, en residus impropis. Aquesta brossa o residu és aquella que llencem al contenidor erroni, fet que endarrereix la gestió i tractament, ja que cal tornar a separar la brossa, i suposa un cost afegit que ha d’assumir l’administració local. El municipi de Sitges ronda actualment el 22% en residus impropis, és a dir, que de cada 5 quilos que es llencen al contenidor, més d’un quilo no pertany a aquella fracció.

La solució a aquest problema, no és única, ni fàcil, ni ràpida i no és de responsabilitat exclusiva de l’administració local; calen diversos actors que estiguin disposats a implicar-s’hi fins a posar el fil a l’agulla. D’una banda tenim l’ impost de deixalles que ha de pagar religiosament tot propietari/a d’una vivenda, local comercial o del sector de l’hostaleria, import que no és gens menyspreable per a qualsevol particular o negoci. D’altra banda tenim un servei de neteja i gestió de residus urbans que s’enduu més del 10 % del pressupost anual de Sitges i, sent honestos i que ningú se’m ofengui, deixa força que desitjar. Curiosa i malauradament també són només un 10% de sitgetans i sitgetanes els que fan ús de la deixalleria i s’aprofiten dels avantatges fiscals.

I per descomptat hi ha una tercera pota que és la gent i la seva actitud envers el reciclatge, la neteja, la cura del medi ambient i els espais naturals que estem deixant als nostres fills i néts, i això és sincerament el que més em preocupa. Cal molta divulgació i sensibilització des de les escoles, instituts i centres de formació en favor de la triple erra: Reciclar, Reutilitzar i Reduir. Si els joves no entenen que han de separar la brossa, que hi ha residus molt perillosos per al medi ambient, que els plàstics no desapareixen quan ja no els necessitem, que se li pot donar una segona vida a molts residus i treure’n un profit d’ells; si no els hi expliquem aquestes coses no hi haurà parc natural, bosc, muntanya, mar, platja ni riu el dia de demà.

I és aquí on crec fermament que l’administració local pot i ha d’actuar, d’una manera transversal en tots els seus àmbits d’actuació: educació, via pública, turisme, platges, hisenda, medi ambient i sostenibilitat, etcètera. Tampoc cal que ens trenquem el cap buscant les millors solucions, moltes ja les sabem, només hem d’estar disposats a dur-les a terme, i les que no sabem, busquem-les en altres pobles que ja han fet els seus deures en aquesta matèria.

Ja per acabar només vull tornar a reiterar que, si no estem tots i totes convençudes a on volem anar, com a poble respectuós amb el seu entorn i els seus recursos naturals, serem incapaços de fer el camí junts ni tan sols trobar-lo. Totes les dades que s’aporten són reals i obtingudes dels webs de l’Ajuntament de Sitges i de l’Agència de Residus de Catalunya.

Carles Guerrero Castillo
Graduat en enginyeria química per la UPC