Interior del Cau Ferrat / Museus de Sitges

Tenim tendència a pensar en els museus com un espai d’entreteniment de qualitat, on podem passar bones hores de lleure, especialment durant les vacances, i de passada aprendre-hi alguna cosa. Una atracció turística que atreu gent per a passar-hi una bona estona. Dels bons museus, més enllà de distracció i coneixement, ens en emportarem emocions, una experiència que ens haurà marcat vitalment i ens haurà fet un xic diferents, una mica millors.

Però els museus no són només un espai d’experiència col·lectiva de gaudi i d’aprenentatge. Això és només la punta d’un iceberg molt més gran, com les obres de les exposicions són, també, el resultat d’una tria conscient en funció d’un discurs, a partir de col·leccions infinitament més vastes.

Deia Rusiñol, el fundador del nostre Cau Ferrat, que els col·leccionistes són els drapaires dels records. Seguint aquest símil, allò que dóna sentit als museus i els fa un artefacte útil per a la societat del segle XXI, és que els museus són els arxivers i conservadors dels records materials de la humanitat. Nostra és la funció de conservar per a les generacions futures les obres d’art i els objectes que són testimoni de l’esforç i de l’excel·lència de les generacions passades, tot treballant per transmetre les experiències d’aquest passat a la societat present, amb la voluntat que li siguin útils per a reflexionar sobre ella mateixa.

Com a dipositaris d’objectes i d’històries que conformen bona part de la identitat col·lectiva, els museus poden i han d’esdevenir una àncora en temps plens d’incerteses; un lloc on puguem reconnectar amb el flux del temps, amb l’estètica de les generacions que ens han precedit, amb les vivències d’una infantesa que la velocitat dels canvis actuals aviat transforma en gairebé prehistòrica.

Darrere de cada museu hi ha un equip humà, sempre escàs, que es lliura en cos i ànima a investigar, explorar, detectar obres d’art i objectes que cal preservar, documentar-los, catalogar-los, dissenyar activitats, pensar i endegar exposicions temporals i renovacions de les permanents, preparar accions educatives, fer tallers escolars i visites comentades, i donar curs administratiu a tot plegat. Totes aquestes tasques es mantenen, massa sovint, invisibles al públic. Com invisibles estan sovint les obres d’art i els objectes que no es mostren a les exposicions permanents.

Venim d’una tradició secular d’opacitat a l’administració i a l’empresa privada, i els museus no n’han estat exempts. Els vells professionals hem hagut de fer un canvi de xip mental per comprendre que tot allò que fem, que tota la immensa quantitat d’informació que atresorem, han de ser públics. Que si tot no està perfecte, no cal amagar-se. Que el que compta és l’enorme feina que hi ha feta i no pas si tenim alguna cosa trencada o mal documentada. Que és bo i interessant que els nostres guies i personal de sala expliquin la seva visió i percepció de les obres d’art que custodien i estimen, encara que es puguin equivocar en una data. Que és lícit un ús lúdic de la iconografia d’un museu, si això ajuda a donar-li sentit en els temps actuals.

En el cas dels Museus de Sitges ens ha calgut l’impacte de la Covid-19 per accelerar uns canvis que ja estaven previstos en el Pla de Treball d’enguany, però que han trobat en la necessitat virtut en aquests mesos complexos.

Hem considerat que era la nostra obligació mantenir-nos al costat del nostre públic, tant del local com del que ve d’altres llocs, i que si la funció que tenim és la de custodiar i difondre el patrimoni, les nostres sales podien estar a totes les cases a través d’Internet.

Hem implicat tot el personal, de manera transversal, en fer viu el museu mitjançant tota mena d’activitats i de productes online, i hem posat a disposició de tothom la totalitat de les nostres col·leccions i el catàleg de la nostra biblioteca.

I hem començat a formar-nos per seguir aplicant les tecnologies de la informació i la comunicació amb més eficàcia i professionalitat, com també hem revisat què expliquem al públic, de quina manera, i com podem ser realment accessibles per a tothom.

Volem que aquesta crisi sigui també una oportunitat per connectar amb més públics i per esdevenir un element útil dins la societat. Perquè només tenim futur si la societat ens considera útils, si considera que cal esmerçar diners i esforç en conservar els records de tothom, els objectes, les obres d´art i les històries que fan que el món, i cada lloc dins del món, sigui un lloc interessant per a viure-hi.

Us esperem, amb els braços oberts, a partir del proper dimarts 9 de juny si ens voleu visitar físicament, i a les xarxes socials i al nostre web, si encara no podeu venir fins a Sitges.

Aviat podreu. Però també podreu seguir coneixent-nos millor des de casa vostra.

Pere Izquierdo i Tugas, director – gerent en funcions del Consorci del Patrimoni de Sitges