Imatge d’arxiu de l’Autòdrom de Terramar / Wikimedia Commons

L’actual pandèmia de coronavirus ha sorprès a tots els governs del món. Alguns governs, guiats pel criteri de prudència han actuat amb molta precaució i de seguida han tancat fronteres, confinats els seus habitants i han fet tests massius. El nostre, no. El comandament únic de l’estat ha reaccionat tard i malament. Què costava comprar uns quants milions de mascaretes de manera preventiva per al personal sanitari, ja no dic al mes de desembre en què semblava que el coronavirus estava circumscrit a Wuhan, Xina, sinó al gener que ja vam veure alguns casos a Itàlia? Quin problema hi ha a tenir en estoc un material que no caduca? Dic això com podria dir EPIS o respiradors, molt necessaris també en altres patologies. El criteri de prudència hauria estalviat molts contagis, principalment entre els sanitaris, si no morts.

I és aquí on vull anar a parar. Els ecologistes sempre hem defensat un criteri de prudència i de calma enfront d’un sistema capitalista, depredador i desenfrenat, que mata «tot el que és gras» tingui o no tingui gana: sempre sota l’imperi del benefici econòmic i de la desmesurada ambició, utilitzant de manera enganyosa el terme «progrés». La nostra veu humil no ha estat mai escoltada pel prepotent diner que, com deia Quevedo, és molt poderós. Podríem parlar de l’ús massiu de pesticides sense haver comprovat exhaustivament els seus efectes secundaris sobre la salut i el medi ambient. Podríem parlar de la desforestació massiva del planeta sense preveure el canvi climàtic que origina. Podríem parlar de l’extinció d’espècies amenaçades, directament o indirectament, per l’actuació abusiva d’alguns humans inconscients. Podríem parlar de la producció industrial il·limitada que el consumisme sosté i que indirectament inunda de residus i enverina les aigües del nostre planeta. Podríem parlar també del creixement urbanístic que avança a un ritme desmesurat i que ens deixa sense espai agrícola per mantenir una autosuficiència alimentària en el nostre territori i poder resistir futures crisis que podrien ser encara més greus que la present pandèmia. Podríem parlar de… l’Autòdrom de Terramar que amenaça, en ple estat d’alarma, una de les planes agrícoles i forestals del nostre entorn proper.

Quan tot això acabi, o comenci a acabar per ser més precisos, hi haurà gana. Gana física de col·lectius vulnerables (i en això vull felicitar l’ajuntament de Sitges els esforços que està fent per salvar-los de l’abandonament en què es troben) i gana econòmica dels de sempre. Evidències no en falten: en plena pandèmia i confinament el Ple de Ribes va aprovar telemàticament, en data 31 de març, el text refós que dóna llum verda a seguir tramitant el polèmic projecte de l’Autòdrom de Terramar, desoint la nostra veu, la dels veïns de la zona i la d’alguns partits polítics que cridàvem a la prudència, a la reflexió i a la calma en tot el procés. A què ve tanta pressa?

Ara el senyor Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, amenaça amb una llei òmnibus que accelerarà els processos administratius i habilitarà el mes d’agost per tramitar projectes urbanístics. Hem de seguir amb l’accelerador premut a un ritme immoderat que pot posar en risc la fiabilitat dels necessaris informes d’impacte ambiental que modulen aquests projectes?

Aquests indicis ens fan pensar que el monstre del progrés insostenible té molta gana. I, encara, més pressa que mai per seguir la seva dinàmica embogida i depredadora que ens porta per molt mal camí si no a l’autodestrucció.

En definitiva, el coronavirus ens ha posat sobre la taula l’oportunitat d’aprendre dels nostres errors i recuperar valors com la prudència, la precaució, la calma, l’equilibri, la moderació i la humilitat. Són valors que des de sempre hem posat de relleu els ecologistes però que durant segles han presidit sàvies decisions dels qui ens ha precedit. «No es pot matar tot el que és gras» deien els nostres avis, savis! Lamentablement el sistema havia perdut de vista aquests valors, immers en la voràgine de guanyar més i més. Ara entre tots i totes, més que mai, hem d’impedir que els torni a perdre.

Andreu Bosch, President de l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf

PD: Davant dels fets esdevinguts, el dia 6 de maig, al Ple de Sitges hem de dir que considerem un greu error el vot en contra dels grups municipals JXS, PSC, C’s, i NH a aplicar el criteri de precaució a l’actual projecte de l’Autòdrom. En un proper article entrarem en detalls.